amb què mires,
les mans amb que acarones
la tristesa,
la veu amb que fas nàixer
primaveres
en el cim més hivern
del dolor.
El pas amb què camines
tots els dubtes.
I la flor sempre encesa
dels teus llavis.
Pots deixar escrits els teus poemes en els comentaris. Recitat, aquest poema de Marc Granell val positius.