MURALS PER A RECORDAR TABARKA
Hi ha mirades
que s'enyoren de la mar
ancorades en les dunes
on les van abandonar
un mur gris entre oliveres
als matins de llum taronja
de promeses i soldats
Hi ha teulades
que s'ofeguen de calor
un mosaic de roba estesa
minarets entre llençols
els crits del xiquets que juguen
mil somriures de pell bruna
el secret del teu amor
Hi ha poemes
que s'escriuen amb records
als carrers de pell daurada
quan arriba la tardor
taxis buits a la vesprada
la claror d'unes espelmes
núvols prims a l'horitzó
Hi ha silencis
que no es poden explicar
nàufrags d'una antiga guerra
que mai van deixar acabar
un llaüt que plora notes
resos i forats de bales
a les portes de Damasc
Hi ha un amor a la deriva
laberints de carrerons
murals de pols
Hi ha coloms a les finestres
flames i torres de fum
a l'horitzó
Hi ha petjades als paisatges
arbres i turons pelats
llunes de dol
Hi ha colors a les banderes
llàgrimes que omplen els ulls
dels somiadors.
VORA EL BARRANC DELS ALGADINS
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
Teodor Llorente (1836-1911) (feu clic per llegir un article sobre l'autor)
El Club dels Quatre Secrets
"Els records s’assemblen a objectes, aparentment inútils, sense cap altre paper que destorbar. Unes vegades perquè ens fan perdre el temps, d’altres perquè ens lleven la tranquil·litat. Allò cert és que els estimem, no ens decidim a llançar-los, i ells també ens estimen a nosaltres, a la seua manera, no ens deixen mai de la vida. M’ocorre una cosa pareguda amb el Club dels Quatre Secrets."
Deixa la teua opinió!
EL VERB ESPERAR
Ha trigat una miqueta però ací teniu el que necessiteu
1. Verb entendre conjugat
2. Quadre desitjar
3. Quadre cobrir
1. Verb entendre conjugat
2. Quadre desitjar
3. Quadre cobrir
Ho entens? |
ET SENTS PODEROSA?
"M’agrada deixar les mans lliures per a escriure com em vinga de gust, passant d’un assumpte a un altre, sense preocupar-me pel temps, la lògica o el sentit comú. M’agradaria ser guionista de cine o escriptora; i he de dir, sense falsa modèstia, que tinc bastant capacitat per a inventar històries plenes de sorpreses i giravolts inesperats."
Deixa el teu comentari sobre la novel·la.
FEM POEMES.LLEGIU ALS COMENTARIS ELS VOSTRES.
amb què mires,
les mans amb que acarones
la tristesa,
la veu amb que fas nàixer
primaveres
en el cim més hivern
del dolor.
El pas amb què camines
tots els dubtes.
I la flor sempre encesa
dels teus llavis.
Pots deixar escrits els teus poemes en els comentaris. Recitat, aquest poema de Marc Granell val positius.
Etiquetes de comentaris:
3r ESO,
Literatura,
Poesia
ESCOLTA LA TEIXIDORA DE LA MORT
Ací teniu l'àudiobook enregistrat per Segon d'ESO de fragments de La teixidora de la mort de Concha López Narváez.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)