CAMÍ D'AMOR

"La primera vegada que la va veure ja li va fer goig. O una cosa semblant, perquè als quatre anys els sentiments són bastant primaris i no solen anar més enllà de la satisfacció de les necessitats més quotidianes: tinc fam, vull eixa joguina, tinc son, necessite la seguretat i les carones de ma mare, fa calor, el pastís és meu... i difícilment furguen molt més en la base de la personalitat. Tanmateix, sí que hi fan saó; una saó que de vegades és per a sempre. Per a tota una eternitat; i potser encara més enllà". Francesc Mompó


Ací tens un vídeo de la presentació del llibre de Francesc Mompó.
A més, pots entrar al bloc de l'autor.


Caldrà que presenteu un treball sobre la lectura per al dia 18 de gener. El podeu fer amb ordinador a partir d'aquest fitxer. Cal afegir-hi una portada.

14 comentaris:

Angi ha dit...

manel, el fitxer té punt 1 i punt 3 però no té punt 2, es una errata o es que no apareix una part del treball?

Manuel Sanchis ha dit...

Ja està solucionat, gràcies Angi.

Yaiza ha dit...

Soc la primera en llegir-me el llibre? Bé el comentari valoratiu:
El llibre ha estat molt bé. Al principi em pareixia un poquet extrany que no hagueren obstacles en la seua aventura amorossa, però al final em vaig quedar molt impactada pel problemilla que va surgir... un bastant gros, que mai m'haguera imaginat. Per ampliar el meu vocabulari en valencià, les expresions que utilitza l'autor i que a més em demanen les activitats, m'han vingut de perles! M'ha agradat tambè la forma en que canvia el tipus de narrador, intercala pensaments, somnnis... i es un llibre molt Realista. I si Francesc Mompó fa una continuació, la meua està molt bé, que ho tinga en compte.

Per cert el treball t'ho puc manar per Gmail o tinc que imprimir.ho?

Unknown ha dit...

No Yaiza t'ha guanyat Manel!

Comentari:
El llibre entreté constantment. L’autor combina la narració, la descripció i els diàlegs molt bé. També m'agrada que utilitze recursos com els somnis, en els quals es pot utilitzar qualsevol element per a avisar dels fets i em crida l'atenció que no hi hagen quasi obstacles entre els protagonistes fins molt al final, però que siga tan gran i terrible.
També es cridaner que al principi el personatge principal siga Tàlia i després el personatge pel qual giren els esdeveniments siga Marius.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Salem...] ha dit...

Manel, ahir estava intentant descarregar l'arxiu del treball (sí, sempre a última hora xD) i no funciona el link. Hui he provat també i tampoc. Fica'l bé per favor! Gràcies Manel.

Manel ha dit...

Gràcies per comunicar-m'ho. Ja està solucionat Salem!!!

Joan Prats i Climent ha dit...

Comentari:
Lo primer que tinc que dir es que al principi em pareixia que anava a ser la típica historia d'amor on tot acaba bé, però la veritat es que aquest llibre m'ha impressionat molt, no sols per la magistral percepció dels problemes de la vida real que fa l'autor, sino per el lèxic i forma d'aquest llibre, que també m'ha impressionat. M'agradaria donar-li la meua enhorabona a Francesc Mompó, i agrairia molt una segona part.
Joan Prats Climent

Guillermo García ha dit...

Bé, veig a donar la meua opinió
Comentari: L'historia estava prou bé, pero en la meua opinió era un poquet típica, val que no te un final molt feliç com aparentment anava a tindre, pero en general l'historia es molt típica, dos enamorats,un amb més diners que l'altre, uns pares que s'interposen a la relació i el fet de que u dels amants es vaja per un temps lluny de l'altre.
No m'agraden les históries típiques, pero esta história de veres de volia que acabara bé i amb els dos personatges junts, ia que he vist que tenen un carisma increible i que el seu amor es un amor de veritat.
Pero en general, si parlem de l'estructura del text, esta perfecta, fa una descripció perfecta de cada element del text, utilitza un vocabulari molt adequat per al lector, i es compren perfectament qui parla en cada moment, qui intervè i com es desarrotlla l'acció.
M'agradaria que hi haguera una segona part per a que els Tàlia i Màrius estigueren finalment junts.
Guillermo García Andújar

Anònim ha dit...

Val!! e comés una errada al principi de la meua opinió....
es Vaig! no veig...u.u

Salem...] ha dit...

Uns dels que més m'han agradat. La barreja d'història d'amor i real en sentit de que ens pot passar a qualsevol de nosaltres és perfecta. A voltes, em costa un poquet entendre textos massa llargs, tant en castellà com en valencià, però la senzillesa i al mateix temps, la intesitat del vocabulari ha sigut fàcil d'entendre. El recomane molt a aquella gent que ha sentit l'amor alguna vegada en sa vida i a les persones que encara no l'han experimentat, que el busquen mitjançnt esta meravella d'histtòria. Les papallones en l'estómac, el "no puc viure sense tú", el somriure de babau que se te fica quan mires eixa xica que t'agrada... Francesc Mompó, per a quan una segona part?. Per cert, Salem és Jerahy, que per a fer un poquet de misteri als blogs i tal està molt bé... però per a nota... prefereix signar amb el meu nom real. Shhhh.. que siga un secret Manel ;)

Ainoha! ha dit...

El llibre ha estat molt bé i m'ha agradat molt. Quan m'havia llegit el titol pensava que seria uns dels tipics pastissos, però quan vas llegint t' adones que no. Una de les coses que més m'ha fet penssar és en l'importancià de l'amistat i l'amor en les nostres vides. Tót el món pot tindre amics de tota classe socials tansol falta elegir bé amb quí vas. L'amor que sentia Màrius per Talia era molt gran, perquè preferix estar amb ella que tindre diners o estar amb la seua familia. El que m'ha decepcionat un póc és el final, prequè jo pensava que tót acabaria bé i serien molt feliços. El que més m'ha agradat és la última besada.Bé, espere que Franscecs Mompó publique la segona part d'aquesta bonica novel·la amb final únic.

Laura ha dit...

Quan començes a llegir, i cada vegada que saps un poquet més de la història, t'adones dels sentiments tan profunds que tenen Talia i Màrius. De totes les coses que es posen davant teu , de les dificultats. Cal destacar la carencia de personatges , i totes les emocions que presenta.
El que no m'ha agradat gens ha sigut l'actitud de la mare de Màrius, a sigut el primer obstacle dels dos enamorats. El final no ha estat bé , per això estaria bé una segona part.

Perifèric Edicions ha dit...

Enhorabona pel bloc! Us hem enllaçat al nostre...

http://perifericedicions.blogspot.com/2011/01/forum-lector-online.html